Bon dia bloggers! Avui us vinc a parlar sobre com s’han desenvolupat i avaluat les meves classes en quant als listenings, speakings, readings i writings. Em basaré més que res en l’experiència dins de l’acadèmia d’anglès perquè com ja heu pogut llegir en la publicació anterior a l’escola era tot sempre igual i poc emocionant. Bé, doncs, prepareu-vos:
Amb els listenings no tot era sempre el típic disc (majoria de les vegades ratllat) + a) b) c), a vegades per fer més amenes les classes, o si ens sobraven alguns minuts de classe la professora ens posava capítols de Wallace and Gromit, quan ja vam créixer una mica més ens posava capítols de Friends. M’encantava posar-me davant d’aquella TV vella i gruixuda i veure aquells VHS tan increïbles. Eren un moment de desconnexió, evidentment no total perquè estaven en anglès i si no estaves atenta no “t’enteraves” de res però sí parcial. També havíem fet algun joc del tipus karaoke, eren genials! Aquestes dues últimes activitats no eren avaluables, la qual cosa no et feia sentir pressionada i realment la gaudies sense parar.
Els speakings els fèiem en tot moment, sobretot durant l’escalfament de les classes, ja que fèiem joc que ens ho permetien fer. No era res del tipus repeticions ni rols, simplement eren jocs que et permetien donar la teva opinió i desenvolupar-la, mantenia conversacions amb les altres companyes i defensar la teva proposta. Només algunes vegades fèiem speaking més seriosos per simular els exàmens de Cambridge, però tampoc tants…
Com la majoria de les vegades que parlàvem era jugant no ens sentíem mai cohibides, ni jo ni cap de les meves companyes.
De readings quasi no en fèiem, només per practicar pels exàmens de Cambridge i solien ser de deures. No eren de preguntes de desenvolupar, solien ser de a) b) c) o potser de respondre amb una paraula o una frase curta.
Com a molt, el que sí fèiem a classe potser era llegir en veu alta l’anuncia d’algun exercici de l’activity book.
Recordo també que la profesora tenia llibres per infants de diferents edats curts i simples que si volíem ens deixava endur a casa per llegir-los. Alguna vegada me n’havia endut algun.
De writings ens solíem fer més, però també eren de deures. Després els entregava a classe, te’ls corregia al moment i a classe dedicàvem alguna estona per corregir el que no estava bé de la redacció.
I això és tot! Espero poder tornar a escriure aviat!
Diari d'una traductora en procés 