Internet i altres eines per aprendre

Hey hey hey! Aquesta tarda us vinc a parlar sobre noves tecnologies! I és que encara que no ho sembli jo l’internet l’he començat a explotar fa 4 anys, quan vaig començar a la UPF. Fa ja uns 4 anys que sóc adicta a internet, el faig servir per tot: ús de xarxes socials, buscar informació, comprar, universitat, etc.

Vull remarcar que fins fa 4 anys estudiava amb llibres, objectes rectangulars formats per pàgines, per qui se li hagi oblidat què són… Els llibres eren genials, podies escriure i dibuixar sobre ells! També podies seguir la lectura amb el dit. No en sabia res d’aules Globals ni de Moodles, però si de llibretes de quadres, ratlles o blanques.

Ara bé, quasi tot el material didàctic de la universitat el tinc a internet. No he utilitzat cap llibre dins de l’aula, només fora per buscar informació extra.

 

He de dir que fora de la universitat ara també intento aprendre idiomes que em fan gràcia a través d’apps com Duolingo; sempre començo amb moltes ganes però me n’acabo cansant ràpid. Trobo que és difícil aprendre idiomes a través d’internet, prefereixo tenir algú davant meu que em digui en tot moment què faig bé i que faig malament.

 

Com bé us he dit abans, em considero adicta a les xarxes socials a Instagram i a Facebook sobretot perquè allà hi tinc els contactes que viuen més lluny de mi i aquestes xarxes em permeten saber que estan bé i a sobre veure què fan. A més, també podria afirmar que formen part del meu Entorn Personal d’Aprenentatge (EPA), sumant vàries pàgines webs i blogs, m’hi sento com peix dins l’aigua.

En fi, que he passat de ser una negada de l’internet a quasi no poder viure sense ell.

Tipus d’activitats

Bon dia bloggers! Avui us vinc a parlar sobre com s’han desenvolupat i avaluat les meves classes en quant als listenings, speakings, readings i writings. Em basaré més que res en l’experiència dins de l’acadèmia d’anglès perquè com ja heu pogut llegir en la publicació anterior a l’escola era tot sempre igual i poc emocionant. Bé, doncs, prepareu-vos:

 

Amb els listenings no tot era sempre el típic disc (majoria de les vegades ratllat) + a) b) c), a vegades per fer més amenes les classes, o si ens sobraven alguns minuts de classe la professora ens posava capítols de Wallace and Gromit, quan ja vam créixer una mica més ens posava capítols de Friends. M’encantava posar-me davant d’aquella TV vella i gruixuda i veure aquells VHS tan increïbles. Eren un moment de desconnexió, evidentment no total perquè estaven en anglès i si no estaves atenta no “t’enteraves” de res però sí parcial. També havíem fet algun joc del tipus karaoke, eren genials! Aquestes dues últimes activitats no eren avaluables, la qual cosa no et feia sentir pressionada i realment la gaudies sense parar.

 

Els speakings els fèiem en tot moment, sobretot durant l’escalfament de les classes, ja que fèiem joc que ens ho permetien fer. No era res del tipus repeticions ni rols, simplement eren jocs que et permetien donar la teva opinió i desenvolupar-la, mantenia conversacions amb les altres companyes i defensar la teva proposta. Només algunes vegades fèiem speaking més seriosos per simular els exàmens de Cambridge, però tampoc tants…

Com la majoria de les vegades que parlàvem era jugant no ens sentíem mai cohibides, ni jo ni cap de les meves companyes.  

 

De readings quasi no en fèiem, només per practicar pels exàmens de Cambridge i solien ser de deures. No eren de preguntes de desenvolupar, solien ser de a) b) c) o potser de respondre amb una paraula o una frase curta.

Com a molt, el que sí fèiem a classe potser era llegir en veu alta l’anuncia d’algun exercici de l’activity book.

Recordo també que la profesora tenia llibres per infants de diferents edats curts i simples que si volíem ens deixava endur a casa per llegir-los. Alguna vegada me n’havia endut algun.

 

De writings ens solíem fer més, però també eren de deures. Després els entregava a classe, te’ls corregia al moment i a classe dedicàvem alguna estona per corregir el que no estava bé de la redacció.

I això és tot! Espero poder tornar a escriure aviat!

YOURS TRULY CLÀUDIA*

Avaluacions

Bona tarda, després d’haver entregat el TFG tinc una mica més de temps per tornar a escriure al blog. Bé doncs, com segurament haureu descobert pel títol avui us vinc a parlar sobre els mètodes d’avaluació.

Durant TOTA la meva vida m’he vist perseguida per les avaluacions contínues, no sé com m’ho faig però em segueixen a tot arreu. Quan vaig acabar batxillerat els i les tutores ens deien que la universitat seria diferent, que ens ho jugaríem tot a un examen, màxim dos. EM VAN ENGANYAR!

 

 

 

 

 

 

A la universitat també m’ha seguit aquest tipus d’avaluació i el que és pitjor és que després d’esfoçar-me durant tot un trimestre en una matèria, em costi més o menys, si no aprovo l’examen perquè tinc un mal dia o per altres raons ja he d’anar a recuperacions o inclús repetir l’assignatura l’any següent. Aquest sistema educatiu em sembla fatal, perquè normalment les úniques persones que en surten beneficiades són aquelles que saben “empollar” i no les que s’esforcen en entendre-ho. Una altra de les coses que més ràbia em fa de l’avaluació continua a la universitat és el fet de no comptabilitzar totes aquelles pràctiques que m’he estat currant durant tot el curs pel sol fet de treure menys d’un 5 a l’examen. Si és contínua és contínua, no es val jugar amb els sentiments dels i les estudiants d’aquesta forma.

Una altra de les desigualtats que he trobat mentre he estudiat Traducció (no sé si ja us havia comentat què estava estudiant) ha estat els diferents mètodes de fer exàmens segons l’idioma que has triat estudiar. Jo he fet francès, i mentre jo carregava un totxo de diccionari monolingüe (que pocs cops em servia) i més d’un boli per si em fallaven a mig examen altres estudiants d’alemany utilitzaven l’ordinador per fer-lo.

Tots els meus exàmens, doncs, s’han basat en els típics paper+boli: desenvolupar un tema, respondre preguntes breus, a) b) c), etc. Poques vegades he fet exàmens des de l’ordinador o orals. Amb el que si que m’he quedat amb ganes de fer ha estat un examen conjunt/en parelles. Tinc amigues que estudien educació infantil a altres universitats i m’han parlat més d’una vegada dels seus exàmens col·lectius, però bé, me’n quedaré amb les ganes de fer-lo.

I com no, mai se m’oblidaran els exàmens oficials de Cambridge en què et passes un dia sencer fen-lo, que si primer el listening, que si després el grammar… No s’acaben mai!

En fi, un rotllo això de les avaluacions. M’hagués encantat, com a mínim, haver tastat altres sistemes educatius i d’avaluació. Però no es pot tenir de tot en aquesta vida. Tot i així, mai és massa tard. Qui sap si algún dia podré gaudir-ne?

Ens veiem aviat!

L’organització de les meves classes

Bon dia bloggers o potser bona tarda… Avui us vinc a parlar sobre un tema emocionant! L’organització de les meves classes! Realment el tema és molt interessant, però els meus anys d’aprenentatge no ho han estat tant…

 

 

Suposo que com a la majoria de vosaltres, m’han educat utilitzant el mètode deductiu, suposo que pel professorat és el mètode més còmode: primer expliquen el temari, després fem exercicis relacionats amb el tema i per si encara no en teníem prou… DEURES.

He d’admetre però que les classes a l’acadèmia d’anglès eren moltíssim millor que a l’escola. Sempre tenia ganes d’anar-hi!! Començàvem la classe jugant a un o dos jocs, sí, és cert que érem menys infants, però hi ha jocs en què hi pot jugat tota una classe de l’escola… En fi, primer jugàvem a algun joc, normalment amb els jocs reforçàvem allò que havíem tractat en anteriors classes i sobretot practicàvem molt la llengua oral. Després dels jocs que ja ens ocupaven la primera mitja hora de classe, la professora ens explicava el nou temari i fèiem dos o tres exercicis a classe abans de marxar a casa. Realment m’encantaven aquelles classes, com les trobo a faltar…

I, bé, vaig arribar a la universitat i em vaig trobar amb classes totalment teòriques, TOT teoria en la majoria de les assignatures des de les 8.30 h… Havent-me d’adaptar així a anar a dormir tard i a haver de llevar-me dues hores abans de començar les classes. Un drama total!

 

Per desgràcia mai he tingut la sort de poder participar en treballs basats en projectes, però crec que m’hagués encantat! Fomenta molt el treball en equip i la creativitat, la qual cosa mai s’ha fet en escoles tradicionals.

I crec que això és tot.

Ens veiem aviat!!

Currículums d’aprenentatge

Hey! Ja torno a ser aquí i avui us vinc a parlar sobre com he après les llengües que us vaig dir que sabia al post passat! Bé doncs, perquè no us l’hagueu de tornar a llegir per tornar-ho a recordar us faig la llista una altra vegada dels idiomes:

• Català
• Castellà
• Anglès
• Francès
• Polonès

 

I amb quins mètodes les he après? La veritat que totes de diferent manera.

El currículum d’ensenyament de del escoles solen ser del model gramatical, per tant, el català i el castellà a l’escola me l’han ensenyat d’aquesta manera.

L’anglès i el francès, en canvi, com són llengües estrangeres les ensenyen d’una altra manera. A l’escola les he après anglès amb el currículum estructural, a l’acadèmia, però, me l’ensenyaven amb una barreja de funcional i gramatical. El francès, en canvi, a l’escola me l’ensenyaven usant una barreja de currículum estructural i funcional.

I per últim, el polonès van ser unes classes de supervivència que van durar una setmana, la famosa ”orientation week” de l’Erasmus. Allà estàvem durant una hora cada dia totes les estudiants de diferents llocs d’Europa intentant parlar entre nosaltres polonès, cosa que no sabíem ni l’una ni l’altra. Aquestes classes seguien un currículum totalment situacional, ja que a Polònia gairebé ningú sap parlar anglès o no s’atreveixen. En fi, va ser tota una aventura sobreviure 4 mesos intentant entendre alguna cosa, ni la recepcionista de la residència parlava anglès, així que ja us podeu imaginar el tipus de teatre que fèiem totes per comunicar-nos amb ella.

Per avui, ja no tinc res més a dir-vos, així que fins un altre dia!

My languages and I

Hey! Potser us preguntareu qui soc, o potser ni us importa però bé que sou aquí llegint, així que em presentaré! Soc la Clàudia, una estudiant normal i corrent de quart de Traducció i, sí, estic a una classe de Llengües aplicades.

 

Soc una persona bilingüe activa, vull dir, parlo tant el català com el castellà en el meu dia a dia. A casa sempre m’han parlat en les dues llengües; de fet parlo amb tota la família en castellà (encara que no ho sembli) menys amb el meu pare i els meus gossos, bé, i ara amb el nou xicot de la meva tieta, amb ells parlo en català. A la feina, solc parlar l’anglès. No us ho he dit però tinc una feina molt guay. Treballo amb estudiants dels Estats Units que venen a Barcelona a fer la seva estada a l’estranger, per tant, quasi tothom té la mateixa edat que jo.

 

Des de petita que estudio anglès, ja fa uns 4 anys que vaig treure’m el First, però ara mateix no us sabria dir quin és el meu nivell actual d’anglès. El francès l’entenc, però soc la persona més patata per parlar-lo, així que l’evito. Els dos els he estudiat a l’escola, tot i que un més que l’altre, a més, vaig estar molts anys a l’acadèmia d’anglès, però tot va acabar quan vaig venir a estudiar a Barcelona. Tenia nocions súper bàsiques d’alemany, el vaig estudiar durant 2 anys, però ja en fa 4 d’això… i, vaja, també us sabria dir alguna paraula en polonès, ja que vaig fer la meva estada obligatòria allà (vocabulari de supervivència, allà quasi ningú parlava anglès).

 

Com deureu imaginar, doncs, només soc capaç d’escriure i llegir amb un sol alfabet. No sé si els números formen part d’un altre alfabet, però crec que si ho fossin, seguiria entenent-ne només un.

 

Actualment, la llengua que més parlo és el català, ja que no soc a casa per parlar el castellà. És graciós, a l’equip de rugbi de la universitat hi ha gent de tot arreu d’Espanya i normalment em dirigeixo a ells i elles en català i a vegades quan els parlo en castellà em demanen o em responen en català. Formo part de la seva immersió lingüística. Inclús alguns Erasmus que juguen amb nosaltres aquest any repeteixen algunes de les frases que més dic en català, m’encanta!

 

M’encantaria poder saber parlar turc i italià per poder-los practicar amb tots aquells que vaig conèixer durant l’Erasmus, recordo estar envoltada d’ells i a vegades, mentre entre ells parlaven els seus respectius idiomes, quedar-me mirant-los intentant entendre alguna cosa, amb l’italià era força més fàcil que amb el turc així que en breus ja m’hi puc posar les piles, però abans vull acabar d’una vegada la universitat (realment no vull acabar, m’he adaptat massa bé a la vida universitària).

 

Bé, i fins aquí la meva primera publicació, espero que no us hàgiu avorrit gaire llegint-lo. Ens veiem aviat!