Avaluacions

Bona tarda, després d’haver entregat el TFG tinc una mica més de temps per tornar a escriure al blog. Bé doncs, com segurament haureu descobert pel títol avui us vinc a parlar sobre els mètodes d’avaluació.

Durant TOTA la meva vida m’he vist perseguida per les avaluacions contínues, no sé com m’ho faig però em segueixen a tot arreu. Quan vaig acabar batxillerat els i les tutores ens deien que la universitat seria diferent, que ens ho jugaríem tot a un examen, màxim dos. EM VAN ENGANYAR!

 

 

 

 

 

 

A la universitat també m’ha seguit aquest tipus d’avaluació i el que és pitjor és que després d’esfoçar-me durant tot un trimestre en una matèria, em costi més o menys, si no aprovo l’examen perquè tinc un mal dia o per altres raons ja he d’anar a recuperacions o inclús repetir l’assignatura l’any següent. Aquest sistema educatiu em sembla fatal, perquè normalment les úniques persones que en surten beneficiades són aquelles que saben “empollar” i no les que s’esforcen en entendre-ho. Una altra de les coses que més ràbia em fa de l’avaluació continua a la universitat és el fet de no comptabilitzar totes aquelles pràctiques que m’he estat currant durant tot el curs pel sol fet de treure menys d’un 5 a l’examen. Si és contínua és contínua, no es val jugar amb els sentiments dels i les estudiants d’aquesta forma.

Una altra de les desigualtats que he trobat mentre he estudiat Traducció (no sé si ja us havia comentat què estava estudiant) ha estat els diferents mètodes de fer exàmens segons l’idioma que has triat estudiar. Jo he fet francès, i mentre jo carregava un totxo de diccionari monolingüe (que pocs cops em servia) i més d’un boli per si em fallaven a mig examen altres estudiants d’alemany utilitzaven l’ordinador per fer-lo.

Tots els meus exàmens, doncs, s’han basat en els típics paper+boli: desenvolupar un tema, respondre preguntes breus, a) b) c), etc. Poques vegades he fet exàmens des de l’ordinador o orals. Amb el que si que m’he quedat amb ganes de fer ha estat un examen conjunt/en parelles. Tinc amigues que estudien educació infantil a altres universitats i m’han parlat més d’una vegada dels seus exàmens col·lectius, però bé, me’n quedaré amb les ganes de fer-lo.

I com no, mai se m’oblidaran els exàmens oficials de Cambridge en què et passes un dia sencer fen-lo, que si primer el listening, que si després el grammar… No s’acaben mai!

En fi, un rotllo això de les avaluacions. M’hagués encantat, com a mínim, haver tastat altres sistemes educatius i d’avaluació. Però no es pot tenir de tot en aquesta vida. Tot i així, mai és massa tard. Qui sap si algún dia podré gaudir-ne?

Ens veiem aviat!