Hey! Potser us preguntareu qui soc, o potser ni us importa però bé que sou aquí llegint, així que em presentaré! Soc la Clàudia, una estudiant normal i corrent de quart de Traducció i, sí, estic a una classe de Llengües aplicades.
Soc una persona bilingüe activa, vull dir, parlo tant el català com el castellà en el meu dia a dia. A casa sempre m’han parlat en les dues llengües; de fet parlo amb tota la família en castellà (encara que no ho sembli) menys amb el meu pare i els meus gossos, bé, i ara amb el nou xicot de la meva tieta, amb ells parlo en català. A la feina, solc parlar l’anglès. No us ho he dit però tinc una feina molt guay. Treballo amb estudiants dels Estats Units que venen a Barcelona a fer la seva estada a l’estranger, per tant, quasi tothom té la mateixa edat que jo.
Des de petita que estudio anglès, ja fa uns 4 anys que vaig treure’m el First, però ara mateix no us sabria dir quin és el meu nivell actual d’anglès. El francès l’entenc, però soc la persona més patata per parlar-lo, així que l’evito. Els dos els he estudiat a l’escola, tot i que un més que l’altre, a més, vaig estar molts anys a l’acadèmia d’anglès, però tot va acabar quan vaig venir a estudiar a Barcelona. Tenia nocions súper bàsiques d’alemany, el vaig estudiar durant 2 anys, però ja en fa 4 d’això… i, vaja, també us sabria dir alguna paraula en polonès, ja que vaig fer la meva estada obligatòria allà (vocabulari de supervivència, allà quasi ningú parlava anglès).
Com deureu imaginar, doncs, només soc capaç d’escriure i llegir amb un sol alfabet. No sé si els números formen part d’un altre alfabet, però crec que si ho fossin, seguiria entenent-ne només un.
Actualment, la llengua que més parlo és el català, ja que no soc a casa per parlar el castellà. És graciós, a l’equip de rugbi de la universitat hi ha gent de tot arreu d’Espanya i normalment em dirigeixo a ells i elles en català i a vegades quan els parlo en castellà em demanen o em responen en català. Formo part de la seva immersió lingüística. Inclús alguns Erasmus que juguen amb nosaltres aquest any repeteixen algunes de les frases que més dic en català, m’encanta!
M’encantaria poder saber parlar turc i italià per poder-los practicar amb tots aquells que vaig conèixer durant l’Erasmus, recordo estar envoltada d’ells i a vegades, mentre entre ells parlaven els seus respectius idiomes, quedar-me mirant-los intentant entendre alguna cosa, amb l’italià era força més fàcil que amb el turc així que en breus ja m’hi puc posar les piles, però abans vull acabar d’una vegada la universitat (realment no vull acabar, m’he adaptat massa bé a la vida universitària).
Bé, i fins aquí la meva primera publicació, espero que no us hàgiu avorrit gaire llegint-lo. Ens veiem aviat!
Diari d'una traductora en procés 